La Rondalla

Dibuix: Josep Gual

Dibuix: Josep Gual

El comte Guillem va ser un noble guerrer que en els temps de l’any 1000 participà en diverses accions militars contra els sarraïns que ocupaven Catalunya. Era un home coratjós, fidel al comte de Barcelona Berenguer Ramon I, del qual gaudia de tota la seva confiança. Tant era així que Berenguer Ramon li manà la missió de trobar-li una espasa de constel·lació anomenada Tisona (és a dir, una espasa forjada per antics alquimistes, que tenia poders màgics que la feien invencible). Després d’un munt d’aventures i perills per tal de trobar l’espasa, Guillem tingué un somni revelador mentre descansava sota l’ombra d’una frondosa alzina. En el somni veié la Tisona refulgent i clavada al bell mig d’un cim envoltat d’àguiles. Preguntà als savis jueus on podria ser aquella muntanya, els quals, després de fer uns secrets rituals li donaren la resposta: la Pedra Aguilar, en terres de Mediona.

El 31 d’octubre de l’any 1011, el comte Guillem s’enfilà fins el cim  de la Pedra Aguilar, sense saber que a l’interior de les clivelles d’aquelles roques hi habitava un vent ferotge que des de temps immemorials feia i desfeia el paisatge, les vides i el temps segons el seu caprici, i que era el Gran Guardià de l’espasa màgica. El seu catau estava vigilat per  àligues ferotges que desprenien foc de les urpes esmolades. Quan Guillem arribà al cim, el vent es desfermà i el feu voleiar com una fulla d’arbre, llançant-lo contra les penyes, mentre les àligues se li acarnissaven amb les urpes i els becs, sense pietat.

El comte Guillem, més mort que viu, amb els ossos trencats i la sang fugint-li a dojo per les ferides, s’amagà en una cova propera, tenint tan sols com aliment una estranya planta amb forma de cua de cavall que hi creixia en abundància. Recuperat amb el temps, tornà a enfilar-se a la Pedra Aguilar i en una lluita memorable aconseguí derrotar el vent i foragitar els aligots. Es feu amb l’espasa Tisona i la lliurà al comte de Barcelona. Berenguer Ramon, en prova d’agraïment, li donà a Guillem les terres feréstegues i misterioses de Mediona i el permís per aixecar-hi un castell.

Però les cremades i mossegades enverinades de les àligues i els compostos desconeguts d’aquella planta amb forma de cua de cavall amb la qual s’alimentà, van anar transformant lentament el seu cos, fins a veure’s reflectit en les aigües de la riera convertit en hipogrif: mig cos en àliga i l’altre mig en cavall. Aquell va ser el preu d’haver vençut el vent guardià de l’espasa màgica de la Pedra Aguilar. I des d’aquell dia, i mentre el món sigui món, com a penyora per la seva victòria, el comte Guillem plana pel cel, pels boscos, pels avencs i els somnis dels homes i les dones de Sant Quintí, sempre atent i vigilant que l’espasa Tisona estigui segura, lluny de la cobdícia dels homes que han seguit cercant-la, en debades, fins en els nostres temps.

Autor: Joan Serra Arman

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *